Parlar d’horts urbans en una ciutat com Barcelona pot semblar una paradoxa. Efectivament, en una ciutat com la nostra on predomina per desgràcia l’asfalt, de carrers poblats de vehicles i d’edificis que no ens permeten amb prou feines veure el cel, també hauríem de poder ubicar certs espais per incorporar-los a activitats de millora ambiental a través del cultiu. Això és el que actualment es defineix com horts urbans.
Un hort urbà és el mateix que un hort d’un jardí, però a la ciutat. Un territori més o menys gran dedicat al cultiu. On es puguin plantar llegums, hortalisses, plantes aromàtiques i un llarg etc. L’ajuntament de Barcelona disposa d’una sèrie d’espais destinats a aquest fi, una xarxa d’horts urbans que sota demanda per lloguer, té per objectiu la millora ambiental a través del cultiu d’una certa agricultura biològica. De fet aquest programa elaborat pel consistori Barcelonès ja fa alguns anys, va dirigit a les persones majors de 65 anys empadronades al districte on s’ubiquin els horts.
Ara bé, a petita escala i de forma particular hi una infinitat d’artefactes que si disposem d’una petita terrassa o balcó ens poden possibilitar la producció de petits cultius. És el que s’anomena taules de cultiu. Hi ha al mercat una gran varietat de mides i sistemes, que representen una bona alternativa al consum natural i al mateix temps un hobby que ens pot entretenir i d’aquesta manera col·laborar en la nostra quotidiana cistella de la compra.
Les condicions bàsiques per a la col·locació d’aquestes taules són disposar de llum solar, preferible sol directe, i aigua. En funció del tipus de taula que ubiquem i el cultiu que vulguem realitzar, ens determinará la composició de la terra, els substrats vegetals, els adobs orgànics, i la freqüència i el mètode de reg. En fi, sistemes que ens permetran tenir, en funció de l’espai exterior que tinguem , el poder conrear cert tipus d’hortalisses, verdures etc. des de casa nostra.
Són ja diverses les ciutats de tot el món que aposten per propostes molt concretes amb la intenció d’introduir el cultiu agrícola a la ciutat i als edificis. Lògicament hi ha una estreta relació entre l’agricultura i la sostenibilitat. Imaginem el nostre barri de San Gervasi més verd, amb grans zones per al cultiu, que els terrats i terrasses dels nostres edificis fossin jardins per als seus residents, o bé petits horts que de forma individual i / o col·lectiva poguéssim aprofitar pel cultiu. Doncs bé, d’aquesta manera no només aconseguiríem una ciutat i el nostre barri mediambientalment més habitable, sinó a més i de forma distreta, tenir la satisfacció d’obtenir certs aliments que faran de la nostra taula una delícia.
Jaume de Oleza, 08.05.16
Arquitecte